🎓 El CEU fa 90 anys en estat de creixement

El grup educatiu CEU, al qual pertany la nostra universitat, ha complert 90 anys. Actualment, compta amb 3 universitats, 2 escoles universitàries, 10 col·legis, 4 centres de formació professional, 7 centres de doctorat i postgrau, a més de 10 instituts de recerca i 2 universitats de majors. Suma un total de 25 centres docents en 11 ciutats espanyoles, en els quals estan matriculats més de 40.000 alumnes. Més de 300.000 persones han passat ja per les seves aules.

A manera de balanç davant aquesta efemèride, el president del CEU, Alfonso Bullón de Mendoza, considera "el CEU ha de tractar sempre de ser fidel a la seva missió, que és aportar els seus valors a la societat des de l'humanisme cristià, tractant de dialogar, construir i proposar". Quant al creixement de la institució ha assegurat que "tenim una gran projecció cap al futur i aspirem a continuar creixent i a continuar difonent més els nostres valors dins de la societat".

El punt de partida va ser 1933, quan van començar les primeres classes del recentment estrenat Centre d'Estudis Universitaris (C.E.U.) amb un petit grup de professors. En aquest primer curs es van inscriure 75 estudiants universitaris. La intenció inicial dels seus promotors, l'Associació Catòlica de Propagandistes, impulsada pel seu primer president, Ángel Herrera Oria, era la de constituir una universitat catòlica, iniciativa prèviament suggerida i secundada pel papa Pius XI.

El primer rector del CEU va ser Federico Salmón, advocat de l'Estat i futur ministre de Treball i Justícia en 1935. La base dels seus estudis es dividia en tres seccions. La primera estava destinada als qui buscaven perfeccionar el coneixement en les matèries de Teologia, Filosofia, Economia i Cultura. D'altra banda, s'impartien classes de Dret per a aquells matriculats en la Universitat Central que desitjaven un complement als ensenyaments allí impartits. I, finalment, s'oferien cursos especialitzats per als qui desitjaven accedir a càtedres universitàries, així com la preparació d'oposicions.

Anys de postguerra

La Guerra Civil va suposar una aturada en l'activitat del CEU. Al setembre de 1939 es reiniciaria la seva activitat amb tot just 25 estudiants i amb les baixes de diversos professors, assassinats en la contesa per donar testimoniatge de la seva fe, entre ells el seu primer rector.

Els anys 40 culminen amb el reconeixement oficial del centre en ser adscrit en 1945 a la Universitat de Madrid. Dos anys abans s'havia reconegut la qualitat dels seus estudis, ja que en una ordre del Ministeri d'Educació Nacional s'especificava que, per opositar a càtedres, un dels seus requisits imprescindibles era haver exercit una funció docent, durant un mínim de dos anys, en universitats públiques o determinats centres. El CEU hi era inclòs.

Des dels primers anys de la institució, i per especial interès d'Herrera Oria, es va procurar que no quedés fora de la institució cap estudiant per motius econòmics. Anys més tard es va institucionalitzar aquesta vocació social en una fundació benèfic docent d'ajudes a l'estudi. Aquesta fórmula jurídica s'ha mantingut al llarg de les dècades fins als nostres dies. El curs passat es van destinar 13 milions d'euros en ajudes a l'estudi entre totes les universitats i col·legis del CEU.

El CEU continuava preparant a centenars d'estudiants cada curs en matèries que s'anaven ampliant amb el pas dels anys com a Economia o Història. Al mateix temps que els seus estudiants anaven avançant en els seus cursos en la Universitat, els professors del CEU anaven obtenint càtedres en diferents universitats públiques. En 1953, de 73 docents que havien passat pel CEU, 40 d'ells havien aconseguit càtedra en universitats espanyoles.

Noves universitats

En 1969, un decret creava la figura dels col·legis universitaris adscrits a universitats estatals. Sota aquesta fórmula va començar l'activitat del CEU a Barcelona, el precedent directe de la nostra universitat. Així, en 1973 es va aprovar el decret de creació Col·legi Universitari Abat Oliba. Prèviament, en 1969 i 1971, havien fet el mateix el Colegio Universitario San Pablo CEU (a Madrid) i el Colegio Universitario Cardenal Herrera CEU (a València). Entre 1993 i 2003, les tres van aconseguir el reconeixement legal com a universitats privades de ple dret. En el cas de la nostra universitat, el punt de partida va ser 2003. A elles se suma també el centre universitari de la capital sevillana, actualment adscrit a la Universitat de Sevilla.

Els actuals col·legis CEU van sorgir pràcticament en paral·lel als nous col·legis universitaris: Claudio Coello (1969), València (1972), Murcia i Montepríncipe (1975). Al mateix temps arrenquen les classes dels Instituts Superiors d'Estudis Professionals a Madrid (1969) i València (1973), els centres de Formació Professional del CEU.

Als quatre col·legis inicials se sumarien en les dècades següents els col·legis d'Alacant, Vitòria, Barcelona, Sevilla i el tercer a Madrid. Actualment, els col·legis CEU acullen a més de 10.000 alumnes en 7 ciutats d'Espanya.

En 2000 comença la seva activitat a Madrid la Vniversitas Senioribvs per a oferir una formació de qualitat i nivell universitari a persones majors. D'aquesta manera els centres CEU cobreixen a hores d'ara totes les etapes formatives, des dels 0 anys fins als més de 80 que tenen els seus alumnes de major edat.